Si hi ha un animal que em fa por al món són les abelles, les vespes i bitxitos petits, voladors de color groc i negre en general. No ho puc evitar, a la que en noto un al meu voltant em poso tensa i ja no se on amagar-me. Ara amb la petita evito montar drames, no vull pasar-li les meves pors però... de debó que és molt difícil.
Tot i els meus intents perque la petita no vegi el meu pànic, no ho he aconseguit i a la que veu una cosa que vola ja mou els braços i diu: "una abella, pica!"
Tenia que fer alguna cosa per acabar amb aquestes pors així que... apa un amigurumi abella.
No trobeu que és molt dolça? A la petita li encanta abraçar-la, ara hem de veure si gràcies a ella li perd la por a les de veritat. Creieu que ho aconseguiré?
Si voleu veure el patró, està aqui
Que bonitaaa! besotes
ResponEliminaTeresa
Gracias! Esta no da miedo,
ResponElimina